dissabte, 18 d’abril del 2020

EL CRIT




Un grito millonario: el precio del arte en tiempos de recesión ...


Les buguenvíl·lees llençaven un suau perfum i agradable. A sota i a redós de l'ombra de l'enfiladissa, la Magdalena, escatifenyava a enllestir la bugada, sota el gran emparrat que cobria el gros safareig, on les dones del carrer solien anar a rentar la roba. En aquella hora, xafogosa, estava ben sola. Havia deixat els seus nanos dormint la migdiada i se’n havia anat fins a les basses, ja que era una hora bona, hi havia quietud desprès de tants dies de sentir trets.

La Magdalena, tenia el neguit d'acabar la bugada. Havia deixat la canalla sola, el Josep, el Bartomeu i la nena. Pensava en la seva menuda la Neus, i que quan aquesta despertaria, si no hi trobava a ningú s'espantaria, i no volia que la nena agafes por. Tant distreta estava acabant de rentar, que no va parar esment de que s'acostaven soldats.

Al alçar el cap, per treure l'última peça de l'aigua, va tenir un fort esglai, hi havia un home que se li acostava, se li va escapar un fort crit, ja son aquí, va pensar, venent els soldats, hi es va cuitar ha marxar cap a casa.

La casa era una masoveria, on hi vivien les tres famílies, amb un pati comunitari, i les vivendes, estaven rodejades d'un jardí frondós, i espès, i al darrere per les hortes, una mica separades del poblet a la vora de la riba del riu.

Ells malgrat tenir, des de feia uns dies, les tropes rebels, estacionades al bosc proper, no havien tingut cap por, les canonades i dels trets, que eren dirigides al centre de la vila, de la població, ells a la masia, els quedaven lluny, no eren a l'abast dels canons.

El soldat, en veure's descobert, un mercenari ha sou, al percebre el gran crit de la dona, de la Magdalena, la cara se li va omplir d'odi, i agafant rapit el fusell el va carregar, i amb la culata a l'espatlla, l'apunta, i talment com si caces una llebre, apretà el gatell i disparà.

L'espetec del tret, és va fer sentir per tota la plana, els gossos no paraven de bordar, i al galliner, hi va haver un gran xivarri.

Prestament, va sortir de la casa veïna, la Mercè, la seva cunyada, que al sentir el tret va poder veure que havien ferit ha la Magdalena, ràpidament la va anar a auxiliar, ella encara tenia un alè de vida, però se li escapava com l'aigua d'un cistell.

-- Cuida’t dels nens, li va dir, -- i quedà inconscient.
La Mercè, junt amb altres dones, l'entraren a la casa, la recostaren en un sofà de l'entrada, i avisaren al metge, i quan aquest va arribar, ja era conscient del que li havia passat. El metge li va practicar una cura d'urgència, i la va derivar a l’ hospital amb el mateix carro en que ell havia arribat .A l'hospital, el cirurgia, la va reconèixer i li va dir:
- Has tingut molta sort, la bala que t’ha encertat, t’ha fet ferides que no eren mortals, de necessitat.

Al empedrat del safareig al mig de les llosses, al costat de les clavellines, va quedar una gran taca de sang, i els esquinçalls del vestit voleiaren al vent.



Joan. Versionat el relat, del Octubre 1993. Octubre 2019.

dissabte, 14 de desembre del 2019

ESCUDELLA BARREJADA








Assortit de lletres negres
omplen un plat blanc,
m'agrada la flaire,
m'agrada el seu gust.
Obsevo les lletres,
no em trec l'entrellat.

Cullera endins
per la boca assaboreixo,
les digereixo a l'estómag,
des de la profunditat
se´m revela, tot
pren un altre sentit


Natàlia Colet - Novembre 2019


dimecres, 14 de novembre del 2018






-Com és que heu vingut a parar sobre aquesta taula?

-I que fa que tu parlis primer si ets el més menut?

-S'ha de ser gran per parlar? O simplement raonable?

-Jo mostro la llum a totom qui s'acosta. Bé, de vegades. Ara mateix estic apagat. 

-Trist?

-No, apagat. Cal que algú acosti un llumí al meu barret per encendre´m.

-Lo teués molt divertit, en canvi jo npmés que guardo monedes. No fan més que obir-me i baixar.me la bragueta.


-No us queixeu!! A mi m'han trepitjat tota la meva vida!! Ara no, que estic molt penjat. Dies cara amunt, dies cara avall, i anar criant rovell.

-No pitru bé! En canvi jo sòc una obra d'art que sóc capaç de fer xiules, si me la bufen, es clar.

-Escolteu!! Haureu de mesurar les vostres afirmacions i per aixó estic jo. Sempre just, sempre disposat a rebre a tot i a tothom i donar la mida justa. Sóc així! Mesurat.

-I tu menut, a que et dediques?

-Ara et ve la curiositat? Doncs jo callat com una pedra.


                                               Joan Pintado 


dimarts, 5 de juny del 2018

POR





Un neguit bataga
ha fet niu
en el meu cor
i s'hi arracera.

Com papallones negres,
negres de pensaments
dansen lliurament
i clouen les arpelles.

No pensis, diu l'enteniment
tanca ells ulls i sommia.
Sommia en el present
que el demà és quimera.

Llevat i somriu
espanta la por.
Fes fugir els ocells del niu
i enlaira estels vers el Sol.

                     Antònia Cabré

                            Maig 2018


dimecres, 1 de març del 2017

DIA





El dia neix i avui el cel, només hi ha Sol.
M'agrada córrer i saltar
i creure que el temps mai no s'aturarà.
Voldria compartir amb tots aquells
que s'obliden de riure o cantar,
Voldria també la pluja.
Voldria també la pluja
que fa somiar i pensar.
Voldria retrobar-te
i creure que el temps si perdurarà.



dilluns, 20 de febrer del 2017

VA DE METGES





  Van conèixer un metge tan eficient, que quan i anava una noia guapa per visitar-se, la feia despullar i d'aquesta manera li diagnosticava un mal de coll, que ella ja sabia que tenia.
  Això ve perquè l'altre dia en van explicar la historia, d'una dona que volia millorar les aptituds sexuals del seu marit.
  -Doctor, m'agradaria que el meu marit fos com un toro-
  -Doncs, això es fàcil, deixi la roba que porta, allà al costat de la meva i començarem per posar-li les banyes-.
  Son molt importants els metges, milloren la nostre qualitat de vida. Un exemple el teniu en jo mateix.
  Com cada any per aquestes dates faig una revisió del motor i la carrosseria, vaaj com si passés l'ITV. Però aquest any, s'ha posat molt intransigent.
  -Vostè, te de canviar, no pot continuar així. Aquesta copa de whisky de cada dia, no li senta gens bé i no parlem del sexe, no veu que si pot quedar, amb una extremitud d'aquestes.-
  -Però Doctor la professo es molt llarga i el ciri cada cop es més curt, jo, jo sols intento allarga'l una mica-.
  -Res, això ha de canviar, vostè ja te una edat i no pot jugar amb aquestes coses-.
  Molt preocupat vaig tornar a casa i després de pensar-hi molt, vaig canviar.....però de metge
  

dissabte, 14 de gener del 2017

EL MIRATGE DEL CAPVESPRE





  La tarda ha estat freda, assegut al balancí, i darrera els vidres entelats de la balconada, que regalimen pluja, miro la gent que va depresa pel carrer.
  La visió és emboirada per la diferència de temperatura de l' exterior.
  El diari és plegat damunt d'una cadira. He canviat les fredes notícies del dia per un petit càlid llibre de poemes que sostinc amb una ma i l'altre l'escalfo prenent la pipa encesa.
  Els llums d'un cotxe es reflecteixen damunt les blanques motllures de l'alt sostre blanc del saló.
  La cambra s'impregna lleugerament per l'olor de l'aroma del tabac i el que és desprèn dels troncs encesos de la llar de foc.
  M'agrada escoltar l'espetec de les roges espurnes que salten sense parar damunt l'espessa catifa que cobreix una part del terra de la fusta.
  Aquest so tan agradable sovint és acompanyat per la dolça harmonia de les notes musicals que des de el fons de l'estança unes mans menudes desgranen d'un vell piano.


                                          
                                   
                                             14/1/2017 Marti